La bruixa de la Catedral

La llegenda de la bruixa de la Catedral és una de les més conegudes per tots els gironins.

Si passegem per darrere l’absis de la Catedral, al costat de la Torre de Carlemany i podem veure la figura de pedra que representa una dona, amb un vestit llarg, caputxa, un pergamí a les mans, i el que més crida l’atenció, la seva boca ben oberta.

Hi ha diverses versions de perquè aquesta dona es troba en un punt tant elevat, mirant a terra, i aïllada de la resta de gàrgoles del temple (cap més en tot el temple amb forma humana); es diu que fa molt temps, una dona que practicava bruixeria, odiava tant els simbols religiosos, que es dedicava a llençar pedres a l’edifici de la Catedral. Un dia, la bruixa es va convertir en pedra, i com a càstig va ésser penjada d’un dels murs més alts de l’edifici, mirant a terra per a que mai més pogués mirar al cel, i amb la boca oberta perquè l’aigua de la pluja li netegés la boca de totes les blasfèmies que havia dit en vida contra l’esglèsia i la religió.

El pergamí que porta a les mans no se sap amb certesa quin significat té. Hi ha veus que diuen que és un pergamí ple d’oracions per a netejar-li l’ànima.

Hi ha una altra versió, molt semblant a aquesta, a on explica que la bruixa sempre estava tancada a casa seva, i només sortia la nit de Corpus, a tirar pedres als cofrades que desfilaven pels carrers. En tot cas, el final és el mateix.

La tercera i última versió d’aquesta llegenda explica que un dia, fa molts anys, a la ciutat de Girona hi vivia una vella de la que es comentava pel poble que era una bruixa. Asseguraven que volava pels aires, i un veí va afirmar una nit se li va creuar un gat negre, li va tirar una pedra, i al dia següent la bruixa va aparèixer amb el front envenat, a la mateixa zona del cap on el gat va ser colpejat, pel que es creia que tenia la capacitat de transformar-se per les nits.

Aquesta dona tirava pedres a les parets de la Catedral, deia blasfèmies i es reia amb la mandíbula ben oberta, mentre cantava cançons obscenes. Els atacs amb pedres als murs de la Catedral tenien lloc a la mateixa hora, després de l’Àngelus, quan els veïns estaven a les seves llars, i no es veia ni una ànima pels carrers. Explica la llegenda que un dia Déu, cansat de tantes blasfèmies de la bruixa, va voler-la castigar, i li va dir “pedres tires, pedres tiraràs, i de pedra et quedaràs”. La bruixa es va convertir en gàrgola de pedra, quedant enganxada i empotrada en un dels contraforts del Claustre, prop de la coneguda Torre de Carlemany.

Al dia següent, els veïns de la ciutat varen poder contemplar com havia sorgit en el mur la deforme figura de pedra, i varen reconèixer la fesonomia de la bruixa. Així acabaren els temors de que la bruixa emprés les seves males arts i poders màgics contra ells.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: